dimecres, 28 de desembre del 2011

De dinars "familiars" i horaris

Durant aquestes festes he observat un fet que m'ha deixat perplexa. I abans de ser mare no me n'havia ni adonat! I és que els nens no seuen a la taula familiar, els nens dormen.

Quan es parla d'àpats familiars jo sempre dóno per fet que el Guerau tindrà un espai a taula per posar-hi la seva trona, i que els altres nens també hi seuran. Aquestes festes he pogut comprovar que això no és ben bé així, i parlant amb vàries persones veig que la tònica general es enviar els nens a dormir mentre els adults dinen o sopen tranquilament.
Entenc que molts cops els dinars o sopars es fan fora d'hores. Però si hi han nens a la família no convindria ajustar-se una mica més i adaptar-se a uns horaris que vagin bé a tots? Bé adaptem el menú si hi ha diabètics o hipertensos, posem una cadira de més per un convidat d'últimíssima hora, redistribuim els llocs preassignats per satisfer peticions d'allò més variades... per què no avançar una hora o un parell d'hores l'àpat nadalenc?

En fi, que m'ha deixat una mica entristida el fet que els bebés o nens que podrien seure perfectament a menjar a taula, no ho puguin fer.  Sigui per temes d'horari, de tranquilitat dels pares i familiars, per motius diversos... el fet és que se'ls exclou.

A mi sincerament m'agrada compartir els dinars i sopars amb el meu fill, bàsicament perque són un moment en família i ell en forma part. És evident que no mengem amb la tranquilitat d'abans perquè hem d'estar pendents d'ell, d'anar-li oferint l'aigua, de recollir els trossos que deixa caure al terra... però és un moment maco i familiar que m'encanta.

Bé, tornant al tema d'horaris, que és el més concorregut quan preguntes perquè els nens no seuen a taula, tinc un dilema molt gran que no sé si algú em pot resoldre: Per què a les llars d'infants o guarderies els nens i bebés dinen a les 12 o abans?

I es que clar, dinant a les 12, cal berenar a les 3 i sopar a les 6. I de 6 fins que es desperten no mengen res? Sé que a molts països això funciona així i està bé perquè la societat en general porta aquest horari. Però aquí no. No acabo d'entendre aquesta mania de voler fer que els nens i bebés mengin tan d'hora, quan la família no porta aquest horari.


Aquests dies el Guerau ha dinat més tard del que per ell és habitual, però no ha suposat cap problema, doncs s'adapta igual que els adults. S'ha mostrat feliç i tranquil i potser ha demanat pit o una mica de pa quan s'acostava la seva hora, però després ha dinat com sempre. El tema migdiades, va a part. Quan hi ha festa no hi ha forma humana de fer-lo dormir, no es vol perdre cap detall. O sigui que a l'arribar a casa, i després de jugar (que no perdona mai la seva estona de joc d'abans de dormir), vam posar-lo a fer nones i va dormir més de 12 hores seguides (fent teta entremig, clar).

Avui estic dispersa...tornant al tema...
Si són àpats familiars, perquè se n'exclouen els nens?

5 comentaris:

  1. Molt d'acord amb el que dius.
    Nosaltres també mengem sempre amb la nena i per tant encara em molesta més haver-la d'apartar en certes celebracions, degut als horaris impossibles.
    A casa meva, com que el meu germà també té fills petits ens hem posat d'acord i dinem tots junts a la una o una i mitja.
    Però als altres llocs o amb d'altra gent, tens raó que es dóna per suposat que els nens ja han dinat abans, i em sap greu. Amb lo que disfruten menjant amb tots nosaltres!!
    En aquests casos, quan el dinar és a deshores, li dono un tentempié abans per a que aguanti i si puc la faig dormir abans també...
    Però és complicat, i tant.
    I el tema de la guarderia, també penso que és l'altre extrem. En sé d'algunes que a les 11.30 ja dinen!! Podrien fer-ho a la una, no?
    Bé, perdó pel rotllo, però m'interessa el tema!

    ResponElimina
  2. A Londres els horaris de la guarde son: 8.30am esmorzar, 11am dinar, 3pm sopar, 5pm snack. Jo vaig demanar que li canviessin el snack pel sopar, perque aixo de sopar a les 3 de la tarda em semblava una bogeria. Intento mantenir els mateixos horaris i de moment no em molesta gaire fer-ho.
    Als dinars familiars de nadal el baby dorm o esta jugant amb algu, si el sentessim a taula amb tothom seria un desastre perque ell menja molt rapid i en 5 minuts ja ha fet i quan acaba ho voldria tocar tot, sortir de la cadira.. pero l'any vinent ja sera diferent i llavors el posare a taula amb tothom SI O SI!

    ResponElimina
  3. Onavis, jo també faig com tu i li avanço una mica l'horari de dormir i li dóno alguna coseta, però en general s'adapta bé als canvis d'horari (tampoc és que a casa tinguem un horari molt rígid). Crec que és molt bo pels nens gaudir d'un àpat en família i no entenc que se l'hagin de perdre, i menys encara els de les festes de Nadal!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. MamaModerna, és brutal aquest horari londinenc! Si la família porta aquest horari està bé, però si no és un rotllo!
    El Guerau s'entreté bastant menjant i per tant es pot estar perfectament una bona estona assegut a la trona, de fet els àpats de cada dia els fa sempre tots sencers amb nosaltres. Els àpats amb més família que s'allarguen doncs potser aguanta fins quasi la meitat, que ja és molt, i aleshores ens turnem amb el meu home per jugar amb ell o tenir-lo a la falda. Suposo, com dius tu, que l'any vinent aguantaran una micona més! ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Doncs devem tenir molta sort! Tothom s'ha adaptat super bé als horaris de la nostra petita! A la família sí que és cert que em va costar una mica, però com que des dels 6 mesos que dina amb nosaltres doncs suposo que, després de gairebé un any, ja tinc a tothom força acostumat...jeje. I pel que fa a l'altre cantó de la família... La filla dels meus cunyats va estar menjant el menjar que li portava la seva mare a tot arreu (sopa i tall) fins que va fer els 3 anys i sempre li donaven abans de l'àpat dels adults, així que devien "flipar" quan des dels 9 mesos no li portàvem menjar especial per la nostra, la sèiema a taula amb tothom, i féiem que l'hora de l'àpat fos per allà les 13.30... però bé, ara ho tenen com un costum... Vaja, que tenim molta sort! (o és que hem estat molt insitents i persistents...¿?¿?¿?)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...