 |
| Als pocs dies de néixer. Quin plaer despertar-se i veure'l! |
Durant el meu embaràs, el meu marit i jo vam anar a visitar diverses botigues per
aconseguir un bon moisès i un bon bressol per al nostre nadó. En vam veure molts i per sort, la nostra indecisió i manca de pressupost van fer que no en compréssim cap.
Al final, el moisès me'l van deixar i el bressol el vam comprar a l'Ikea perquè eren molt més barats i senzills.No sé perquè no sentíem la necessitat de muntar el bressol i anàvem posposant la decisió per més endavant. Total, que em vaig posar de part i encara no teníem muntat res. A casa els meus pares, que és on anava després de donar a llum, ja feia temps que tenien preparat el moisès per al nadó.
Però va néixer Guerau i ho va canviar tot. Va capgirar el meu món, les meves idees preconcebudes. Com podia jo a deixar a aquella coseta tan petita i indefensa sol, allunyat de mi? Ja a l'hospital mateix vam coallitar i jo ni tan sols coneixia l'existència d'aquesta paraula. Va ser instintiu.
I hem coallitat junts fins ara, que té 16 mesos. I ho seguirem fent fins que ell estigui preparat per "independitzar-se" de llit.
M'encanta dormir amb ell: quan es desperta enmig de la nit i em demana teta per tornar-se a adormir, quan només amb tocar-me es queda tranquil, quan riu en somnis i em desperta amb les seves rialles, quan li controlo la temperatura amb el meu cos si té febre, quan als matins em regala un petó i un somriure, quan es desperta a mitjanit per cantar un parell de cançons, quan el veig dormir tranquil i a gust ...
Aquests motius, al costat dels perjudicis que comporta deixar plorar sola un nadó, em porten a posicionar-me en contra del mètode Estivill, que advoca per un ensinistrament dels petits sacrificant el seu benestar emocional.
Els despertars nocturns en els nadons són totalment normals, que els petits vulguin dormir acompanyats és completament normal, que demanin pit o aliment a la nit és normal ... i aquest senyor s'està lucrant a costa de des-normalitzar comportaments i voler tornar a normalitzar-los a la conveniència de l'adult. O sigui que ja n'hi ha prou.
No m'extendré en explicar les conseqüències dels mètodes conductistes ni en els beneficis del coallitar, em limito a explicar la meva experiència i a animar-vos a visitar els següents enllaços en els que està molt ben explicat:
Al final, el moisès me'l van deixar i el bressol el vam comprar a l'Ikea perquè eren molt més barats i senzills.No sé perquè no sentíem la necessitat de muntar el bressol i anàvem posposant la decisió per més endavant. Total, que em vaig posar de part i encara no teníem muntat res. A casa els meus pares, que és on anava després de donar a llum, ja feia temps que tenien preparat el moisès per al nadó.
Però va néixer Guerau i ho va canviar tot. Va capgirar el meu món, les meves idees preconcebudes. Com podia jo a deixar a aquella coseta tan petita i indefensa sol, allunyat de mi? Ja a l'hospital mateix vam coallitar i jo ni tan sols coneixia l'existència d'aquesta paraula. Va ser instintiu.
I hem coallitat junts fins ara, que té 16 mesos. I ho seguirem fent fins que ell estigui preparat per "independitzar-se" de llit.
M'encanta dormir amb ell: quan es desperta enmig de la nit i em demana teta per tornar-se a adormir, quan només amb tocar-me es queda tranquil, quan riu en somnis i em desperta amb les seves rialles, quan li controlo la temperatura amb el meu cos si té febre, quan als matins em regala un petó i un somriure, quan es desperta a mitjanit per cantar un parell de cançons, quan el veig dormir tranquil i a gust ...
Aquests motius, al costat dels perjudicis que comporta deixar plorar sola un nadó, em porten a posicionar-me en contra del mètode Estivill, que advoca per un ensinistrament dels petits sacrificant el seu benestar emocional.
Els despertars nocturns en els nadons són totalment normals, que els petits vulguin dormir acompanyats és completament normal, que demanin pit o aliment a la nit és normal ... i aquest senyor s'està lucrant a costa de des-normalitzar comportaments i voler tornar a normalitzar-los a la conveniència de l'adult. O sigui que ja n'hi ha prou.
No m'extendré en explicar les conseqüències dels mètodes conductistes ni en els beneficis del coallitar, em limito a explicar la meva experiència i a animar-vos a visitar els següents enllaços en els que està molt ben explicat:
- "La criatura que duerme sola es una novedad histórica", de l'antropòleg nord-americà James McKenna. IMPRESCINDIBLE!
- "Desmontando a Estivill", d'Ibone Olza, psiquiatra infanto-juvenil i perinatal.
- "Reflexiones sobre el Método Estivill", de la psicòloga Rosa Jové
- "El método Estivill: el último eslabón de una larga cadena de doctrinas hostiles a la infancia", del psicoterapeuta Juan Campos
- "Los peligros de dejar llorar al bebé", per Darcia Nárvaez
- "Bebés y métodos conductistas de aprendizaje (II): Violencia permitida", pel psicólogo Ramón Soler
- "Terapia para el Sr. Estivill", per Ramón Soler
- "Estivill delira", per Ileana Medina
- "Por qué los niños se despiertan por la noche", del pediatra Carlos González.
Bones i acompanyades nits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada