dijous, 27 de juny del 2013

La foguera de Sant Joan


La setmana passada el Guerau estava fascinat amb el munt de mobles i fustes que s'anaven acumulant al camp de futbol. Cada dia hi entrava a mirar els mobles i em preguntava el motiu de posar-los tots allà al mig. Crec que tots els nens de la seva edat estaven ben intrigats ja que davant la insistència un dia la seva mestra de la guarderia va decidir endur-se'ls a fer una visita al camp de futbol. Va tornar ben feliç explicant-me amb tot detall com farien la foguera de Sant Joan. 

La nit de Sant Joan vam anar a veure el foc, tot i que no li va acabar de convèncer perquè els més ganapies tiraven petards molt forts, i va voler marxar. Però el dimarts, anant cap a l'escola (passant per davant el camp de futbol) es va quedar ben parat. "On són les fustes?

Li hem donat mil explicacions sobre el tema però crec que encara no ho veu clar. Cada dia hem d'entrar al camp de futbol a veure les cendres i les restes dels mobles. "Mama, aquí hi ha un tros de matalas. Que no s'ha cremat? On és el foc?", "Qué és això negre?",... Fins i tot ha volgut anar a l'escola amb l'insigna de bomber per apagar la foguera!

Avui a la tarda ha estat ell qui ha tret el tema de la foguera. Fa mil preguntes: sobre la foguera, el foc, les cendres, com es crema... En fi, que està ben encuriosit pel tema!
Tinc la sensació que fins que no ho entengui del tot no pararà d'insistir... 
Penso que potser a casa hauriem de fer alguna activitat al respecte perquè vegi el procés de crema d'alguna cosa, però no sé si pot ser gaire perillós (el foc i jo no ens acabem de portar gaire bé, i encara provocaré un incendi!). Alguna suggerència (llibres, activitats...) sobre el tema?

dilluns, 3 de juny del 2013

Tornar al cos


Com a adulta racional que sóc, he fet un gran treball per tornar a connectar amb el meu cos. Dia a dia, intento fer-me conscient de les senyals que m'envia, i a partir de la maternitat aquesta reconnexió s'ha fet molt més senzilla i espontània. 

Però a vegades m'atrapo preguntant "perquès" al meu nen. I preguntar a un nen el "perquè" ha fet una cosa, és fer-lo racional. Si estas enfadat i ho tires tot a terra, no m'interessa saber el perquè ho has fet, sinó com et sents i com et puc ajudar. Crec que tenint això en ment és molt més senzill posar-nos al nivell del nen. La racionalitat és dels adults. El nen no diu "tiro això a terra perquè d'aquesta manera la mama em farà cas" o "em tiro a terra i ploro perquè així la mama es sentirà incòmoda i em comprarà el que vull". Els nens senten. Senten necessitat d'atenció o senten frustració o estan enfadats... però en cap cas racionalitzen el sentir. 

Ajudem-los a no perdre aquesta connexió preciosa que tenen amb el seu cos. No preguntem més el perquè de les coses. Si en som conscients, segur que ho direm moltes menys vegades (malgrat els patrons pre-programats que tenim).
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...