Fa molt temps que no escric. La veritat és que em venia de gust fer una petita parada al bloc, descansar del món virtual. Però fa dies que torno a pensar en escriure i au, aquí estic! :)
M'agradaria explicar-vos com ha estat la nostra experiència a l'hora de treure el bolquer al Guerau, que ha estat molt i molt senzilla.
La veritat és que a nivell fisiològic feia molt temps que estava preparat i ens deia si havia fet pipí, si anava a fer una caca... però quan li plantejàvem el tema no en volia saber res de res. Així que vam decidir esperar a que fos ell qui ho demanés. Però no ho demanava i ens preocupava de cara a la incorporació a l'escola el curs vinent, i volíem que pugués practicar fer-ho en un lloc fora de casa i on ell se sentís segur, com a la llar d'infants. Així que per Setmana Santa vam decidir treure-li. Una setmana abans vam anar ell i jo a buscar contes sobre el tema i vam estar-ne parlant, llegint-los...
El conte que més li va agradar va ser el de l'Àlex (que inclou un CD), fins al punt que se'l va aprendre de memòria!
No volia seure a l'orinal de cap manera. Ni a l'adaptador del vàter. Ni al vàter. El primer dia es va aguantar el pipí 18 hores. I es va passar més de 3 dies sense fer caca. El vam estar acompanyant emocionalment tots els dies, donant suport i entenent el seu neguit. El pipí de seguida el va tenir per la mà: el tercer dia els feia tots a l'orinal sense que s'aguantés gaires hores entre un i l'altre. I a la setmana i mitja ja el feia dret al vàter, cosa que va facilitar que ho vulgués fer a la llar d'infants.
La caca ha costat més perquè retenia fins que no li quedava més remei que fer-la, cada 2 o 3 dies. Hem mirat molts contes i hem parlat molt del tema, crec que l'hem acompanyat el millor que hem sabut en tot aquest procés que ell no havia demanat. Però un bon dia, unes 3 setmanes més tard, va demanar de fer-la al vàter sense adaptador! I des d'aleshores oli en un llum!
Avui en dia el tema està totalment controlat i el Guerau està molt orgullós d'haver fet el pas. I nosaltres també!
Suposo que el "secret" és respectar el ritme de cada nen i acompanyar-lo en el procés. Amb el gran no va poder ser així perquè és de finals de desembre i com que havia d'anar a p3 varem treure-li el bolquer a l'estiu i no estava preparat. Li va costar moltíssim, pobret. Ara, amb el petit, esperarem a que ell ho demani. Com que fa els anys a finals d'agost, penso que no tardarà gaire a fer-ho perquè ja parla del tema. A veure què tal. Bona idea això dels llibres per ajudar-lo. Una abraçada
ResponEliminaJo si no hagués estat per la incorporació a l'escola crec que tampoc ho hagués intentat... però de totes maneres tant el meu home com jo teniem la sensació que no se'l volia treure per la por al canvi. I sincerament, li hem fet una empenteta però en fem una bona valoració.
EliminaUna abraçada!
Com han dit (i has dit) el truc és esperar a que el nen estigui preparat, de totes les formes possibles: fisiològicament i neurològicament.
ResponEliminaUna pregunta: el de nit també l'heu tret? Nosaltres el de dia sí, sense cap problema, però a la nit encara el fa servir i no ens atrevim a treure'l perquè s'aixeca sempre amb el bolquer ple.
Un petó!
Doncs nosaltres quan el vam treure ho vam fer "al completo", de nit i de dia. En el cas del Guerau feia des dels 18 mesos que no mullava a la nit i per tant teniem clar que amb tota probabilitat no hi hauria cap escapada nocturna. Diuen que per treure'l de nit és millor esperar que faci unes nit seguides sense pipí. Ja m'explicaràs! Una abraçada!
Elimina