diumenge, 22 de desembre del 2013

BONES FESTES!


La nostra postal de Nadal, que aquest any ha confeccionat el Guerau (a excepció de les lletres, clar). Ha retallat un triangle que jo havia dibuixat prèviament (primer hem punxat un tros, per poder-hi posar les tisores i començar a tallar!) i a sota hi ha enganxat un tros de cartolina que havia pintat amb tèmperes sòlides i posteriorment hem vernissat. Hem doblegat la cartolina negra... i més cola per enganxar les dues parts! A sota el triangle hi hem enganxat un trosset de paper pinotxo. No són el paradigma de la pulcritud, però han quedat xulíssimes! :)

Bon Nadal i feliç 2014!

diumenge, 1 de desembre del 2013

Calendari d'advent

Avui hem obert el primer dia del calendari d'advent. Per no perdre la costum, hem fet un calendari casolà.
Us agrada?


L'hem fet amb gots de plàstic i paper de seda. Els gots els hem enganxat a una cartolina amb cola calenta, i el paper de seda l'hem unit al got gràcies a una goma elàstica. 




Per obrir el dia, només cal esquinçar el paper. El Guerau diu que s'ha de destrossar, però no cal gens de força per obrir-lo!
I a dins hi he posat: xocolatines, les galetes preferides del Guerau, propostes d'activitats per fer plegats, propostes d'excursions...

Bon inici de desembre!


dilluns, 4 de novembre del 2013

Sexisme nadalenc... pasen y vean!

Avui he rebut un mail d'Amazon per anunciar-me el catàleg nadalec. 
Estem a ple segle XXI i em trobo amb això:


Sincerament, no tinc paraules...



dimecres, 30 d’octubre del 2013

Galetes d'ametlla, coco o avellana


A casa ens agrada molt gaudir junts de la cuina fent invents o cuinant coses bones. 
Avui us deixo la recepta de les galetes que normalment fa l'avi i que últimament són un èxit total quan les fem aquí, ja que són tan fàcils de fer que el peque pot participar en tot el procés!




Ingredients

1 ou
100 gr. de mantega
150 gr. de sucre
1 sobre de sucre vainilla
1/2 sobre de llevat (tipus Royal)
250 gr. de farina

+ 100 gr. d'ametlla o avellana mòlta i 25 gr. d'ametlla o avellana en granet
o
+ 125 gr. de coco o ametlla o avellana mòlta

Procés d'elaboració 

Primer de tot desfem la mantega al microones i la deixem reposar.
Batem l'ou i hi afegim el sucre. Quan la mantega no estigui gaire calenta (sinó ens quallaria l'ou) l'afegim a la barreja, sense deixar de remenar. Hi afegim la farina i el llevat tamissats. I finalment el fruit sec que haguem triat! Amassem bé, estirem la massa i tallem la forma que ens interessa. 
Al forn a 200º fins que estigui dauraret, i ja ho tenim! Només cal que decorem com més ens agradi! Amb xocolata queden boníssimes!


Bon profit!

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Decoració de tardor

Com ja sabeu, a casa ens agrada molt anar transformant l'espai junt amb els canvis estacions.
En aquest enllaç podeu veure algunes de les cosetes que vam fer l'any passat, algunes de les quals, com els mòbils, els hem reaprofitat.


Aquest any hem començat amb les pinyes! Primer formaven part d'una caixa sensorial i d'exploració,  després les vam pintar amb temperes i les vam decorar amb mini pompons i finalment les vam penjar. Què us semblen?

 











Després hem tingut una caixa sensorial de panís i elements de tardor molt semblant a la que vam fer l'any passat.
I avui, després d'una excursió a la muntanya en busca de castanyes, hem creat una caixa d'experimentació de tardor amb tots els elements que hem anat recollint. Us agrada?



La tardor és una estació ben màgica ja que de tan en tan les fades de la tardor ens deixen, a dins les caixes sensorials o enganxades a les pinyes, unes monedes de xocolata o algun detallet per recordar-nos com n'estan de contentes de veure tanta tardor a dins de casa! Un dia d'aquests sortirem al bosc a veure si se'n deixa veure alguna...

dissabte, 12 d’octubre del 2013

El nen de l'altra casa

Fa nits que mentre sóc al llit per adormir al Guerau escoltem el nen de la casa del davant com plora desconsolat. Crec que, per desgràcia, li estan aplicant cert mètode per anar a dormir.
Normalment el Guerau em pregunta com és que plora el nen i si no van a agafar-lo. Avui la conversa ha anat així:
- mama, el nen ja torna a plorar!
- si...
- perquè no l'agafen?
- no ho sé, Guerau... Però potser si que l'agafen. Tu a vegades quan estas enfadat o disgustat plores als meus braços, oi?
- si... (es queda una bona estona pensatiu). Mama, aquest nen no plora d'enfadat, plora de trist i vol dormir amb la seva mama.


Ja és trist que un nen de dos anys i mig tingui més sentit comú que alguns adults.
Estic farta de sentir a un nen tan petit plorar desconsolat cada nit. I ja no sé com coi he de justificar-ho davant del meu peque.

Als pares i mares que esteu plantejant-vos aplicar mètodes que impliquen desatendre al vostre petit/a, us recomano que feu una ullada a aquesta web tan ben feta i documentada. 

Feliços somnis!

divendres, 27 de setembre del 2013

Nova adaptació

Aquest començament de curs ens està costant una miqueta. Jo he començat a treballar a jornada sencera i això pel Guerau és tota una novetat. I la veritat és que no ho porta gens bé.
Fa demandes impossibles i plora desesperat per qualsevol motiu. 
Aquests dies hem acompanyat el seu disgust i la seva ràbia i hem anat posant paraules al que li anava passant per tal que quedés al descobert el veritable motiu del plor, deixant de banda la demanda desplaçada que ens feia. I sembla que amb això cada cop té més clar el que va sentint.

Dues de les coses que ens han ajudat han estat:

- posar una mica d'ordre i anticipació als horaris del peque, creant un calendari amb velcros (on anem enganxant el que farà durant la setmana a través de fotos). Li agrada mirar-lo i poder saber qui l'anirà a buscar l'endemà a la llar d'infants, si anirem a casa els avis el cap de setmana, si anirem a comprar a la tarda...  L'any passat en teniem un de més simple que era circular però aquest any, aprofitant que se sap els dies de la semana gràcies a aquesta cançó que va descobrir un bon dia, hem decidit fer-lo lineal. I crec que li queda més clar la setmana en un simple cop d'ull. 

- la màquina de fer petons. És un cor rodonet de colors fet de fusta que cada matí jo carrego de petons. Així, si em troba a faltar, pot agafar la màquina de petons i sentir el munt de petons que li he deixat allà per ell. Els matins que no ens veiem li deixo a la seva tauleta d'esmorzar i es posa d'allò més content en veure'l. Se l'endú sempre a la guarderia.

A veure com va evolucionant tot plegat. Per mi també és dur adaptar-me a aquests nous horaris i el que pitjor porto són les nits, ja que el Guerau està molt demandant de teta i dormo poc i amb molts despertars. Ja us explicaré com ho anem portant...

diumenge, 15 de setembre del 2013

Llibre: "Beautiful OOPS"


 
Un llibre que ens agrada molt és aquest de Barney Saltzberg, que mostra com a partir de "errors" (que es trenqui el paper, una taca de pintura, ditades, un forat al paper,...) es poden crear mil i una històries. 

El missatge del llibre potser és per nens més grans però al Guerau li encanta descobrir què fa l'autor amb les diferents coses que van passant. A més a més a vegades li pregunto: i què més es podria fer amb això? i ell proposa coses. És molt divertit! 
És un cant a fer dels errors una oportunitat i per tant el missatge és genial!
Us el recomanem!



diumenge, 1 de setembre del 2013

El punxó




Una de les novetats que ha entrat a casa últimament ha estat un punxó. I ha estat un èxit!

Jo no he comprat la felpa de sota perquè n'odio el tacte, o sigui que hi hem posat un tros de feltre gruixut, que fa el mateix servei i pel meu gust és més amorós (tot i que ara m'han explicat que existeixen unes felpes grans i amples, més suaus)

Li vaig presentar amb un paper llis de color amb una sola ratlla dibuixada. Al principi va punxar sobre la ratlla unes quantes vegades però després va començar a explorar tot el territori, descobrint que només la part de full que tenia el feltre a sota podia ser punxat, descobrint com passava la llum pels foradets, contant els forats que anava fent i fent grupets de foradets, fent files.... s'ho va passar bomba explorant els efectes del punxó! Va omplir varis fulls de foradets!

Al llarg dels dies hem fet més jocs amb el punxó, a més a més de punxar lliurement que és el que més li agrada, és clar!
Un dels jocs que li ha agradat i que serveix per intoduir-lo al món del grafisme és ajuntar varis forats amb un llapis. De moment ho hem fet amb els forats que fa ell de manera espontània, però és un bon recurs per més endavant per practicar la grafomotricitat.
Un altre joc que hem fet, tot i que no el va disfrutar tant, va ser crear una taula de números per punxar tants cops com deia el número. Potser un altre dia he de posar-hi més màgia al tema!

O sigui que el punxó, un element barat i que dóna molt joc, és un imprescindible en aquesta casa a partir d'ara! Us el recomanem!

divendres, 30 d’agost del 2013

Lletres sensorials

 


Aquestes són les lletres sensorials que he confeccionat pel Guerau. Cada lletra està feta amb un material que comença per aquella lletra: la B amb botons, la C amb cafè, la G amb globus, la A amb arròs, la E amb esponja, la D amb diari... la idea és associar la imatge de la lletra amb un element que recordi el seu so.
El material està enganxat amb cola en una planxa de fusta contraxapada d'aproximadament mig dina-4 (inclús una mica més)

La idea principal era fer-ho amb paper de vidre, però amb aquest material ja tenim els números i no el trobo gaire amorós al tacte. O sigui que al final he fet unes lletres sensorials però amb materials que el Guerau coneix molt i molt bé. La que li agrada més és la seva, clar, feta de globus! Em diu: "veus aquest palet que entra cap dins? vol dir que és la meva, no és la de la tieta (C)!"

En fi, estem immersos en un món meravellós!




dilluns, 26 d’agost del 2013

Passió per les lletres


Des de fa un mes aproximadament el Guerau està totalment interessat per les lletres, les busca a tot arreu i em pregunta de qui són. Reconeix unes quantes lletres (la seva, la del papa, la meva, la dels avis i tiets) i si les troba ni que sigui en un graffiti del carrer es posa d'allò més content. Em demana que li llegeixi els cartells que troba, em pregunta quina és la lletra dels objectes de casa, em demana que li escrigui el seu nom i els nostres, i inclús intenta reproduir la seva lletra o escriure...

O sigui que jo, que pensava començar a informar-me tranquil·lament sobre la introducció a aquest món apassionant, he hagut de improvitzar i anar creant material a mesura que el demanadava el Guerau. El meu Pinterest s'ha omplert de lletres aquestes setmanes!
Ara juga molt amb les lletres magnètiques, i li he fet alguns jocs per treballar el reconeixement de les diferents lletres (relacionant taps o pinces amb lletres escrites en un cartó), o fem cerques d'objectes de casa que començen per una determinada lletra.
I estic confeccionant unes lletres sensorials fetes amb materials associats a cada so i una caixa de lletres inspirada en la de Para mi peque con amor.

M'ha sorprès perquè portava una temporada totalment centrat en els números i de sobte ha passat a no voler saber-ne res. Només veu lletres per tot arreu!
Em sento molt afortunada de poder acompanyar al Guerau en aquest procés d'aprenentatge i anar seguint el seu ritme en tot moment!

dilluns, 5 d’agost del 2013

M'agrada la teta!


Ja estem de ple en la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que aquest any té com a lema el recolzament a les mares que alleten. Un recolzament que hauria de ser pròxim, continu i oportú! Podeu trobar més informació aquí.


Nosaltres portem quasi dos anys i mig de teta i crec que el major recolzament ha vingut per part de la parella. Als pares i/o parelles de mares lactants us recomano una visiteta al bloc de "Y papá también", on en aquesta entrada parla de sis coses a fer mentre la mama dóna el pit


Un altre suport que a mi personalment m'ha anat molt bé ha estat el pediatra, que sempre ha recolzat la lactància a lliure demanda i fins que nosaltres volguéssim. Recordo que, en la primera visita que vam fer, la infermera em va demanar que alletés al Guerau davant seu per veure si calia corregir alguna postura, em va mirar el pit, com s'hi agafava el nen... 

I finalment, m'ha anat molt bé consultar d'altres blocs i veure com a normalitzada la lactància, resoldre dubtes i fer una petita xarxa 2.0 on compartir experiències.

Per acabar, us deixo amb la frase estrella del Guerau quan hi ha algú que li pregunta com és que encara mama:

"És que a mi m'agrada la teta!"

 

dimecres, 24 de juliol del 2013

Fora bolquers?

A casa estem valorant, juntament amb el Guerau, el fet de treure els bolquers.
A finals de l'estiu passat va ser ell qui ens va demanar anar sense bolquers, però aleshores tenia 18 mesos i en uns dies començava la llar d'infants, i vam valorar que no seria el moment perquè tot i que ell ho volia no el vèiem preparat. A l'hivern, aprofitant les vacances de Nadal i seguint les seves peticions, vam treure el bolquer. El balanç va ser positiu, però les fugues no van agradar al peque i ell mateix ens va demanar que li tornéssim a posar el bolquer.

I no hem tornat a treure el tema fins que aquests dies ell ha demanat d'anar "en pilotes" per casa. Li hem deixat l'orinal al menjador i li hem explicat que si vol anar despullat i sense bolquer ha de fer els pipis allà. I així ho ha fet. Però quan es cansa d'anar despullat vol tornar a posar-se el bolquer, i si li plantegem de treure'l diu que no.

O sigui que de moment anem seguint el que ell ens marca... Crec que fisiològicament està més que preparat però emocionalment li està costant desprendre's d'un objecte que ha portat des que va néixer.

Per part nostra li hem parlat amb franquesa, li hem dit que està a punt, que ara és un bon moment perquè estem tots relaxats i tenim temps, fa solet... però que nosaltres no tenim pressa, que fins que ell no ho vulgui no ho farem. I crec que ell s'ho està plantejant i va fent petites proves. 
A veure què passa! Sense pressa...


diumenge, 21 de juliol del 2013

Caixes sensorials

A casa sempre hi ha una caixa sensorial a l'abast del Guerau. I què són les caixes sensorials? Doncs caixes plenes de material manipulable per tal d'explorar amb els sentits (tacte, olor, color...). Per tant, és una joguina fàcil i barata de fer, ja que podem utilitzar material que fàcilment tenim per casa, com per exemple:
- arròs  o pasta (ho podem tenyir de colors, barrejant-ho amb vinagre d'alcohol + colorant i deixant-ho assecar)
- llegums
- llavors
- sorra o pedres
- palla 
- globus
- gel
- cafè
- perles d'aigua
- farina
- material especialment fabricat per la caixa, com ara una barreja de farina i oli corporal (que queda una massa suau i manipulable) o farina i escuma d'afaitar.

Per complementar, podem posar gots, culleres, pinces, ... per tal de poder manipular l'element base de la caixa. I per complementar i donar joc hi podem afegir purpurina, fruits secs, petxines, materials que tenim per casa..
El fet d'afegir-hi olor també hi fa molt, perquè si fem un arròs lila amb olor de lavanda tenim una caixa sensorial súper relaxant! 
També podem crear espais definits, com una zona d'obres, un paisatge nevat, una selva amb animals, caixes amb molts elements d'un color concret...

Us ensenyo algunes mostres de les caixes que nosaltres hem fet! Jo vaig afegint-hi coses a mesura que passen els dies, per donar-li "vidilla". Quan ja no els hi fa cas durant uns dies, és el moment de canviar-la!

La primera que vam fer, quan era molt petit. Li encantava enfonsar-hi les mans i trobar objectes amagats!
 
Caixa sensorial d'hivern. La base era farina i maizena barrejat amb escuma d'afeitar i purpurina platejada.

Farina i oli corporal. Ideal per fer castells de sorra!
Caixa de l'arc de Sant Martí. Genial per treballar els colors!

La caixa sensorial de tardor. Amb panís.

Caixa sensorial de cafè. L'olor que fa la casa és espectacular!

A la meva pàgina del Pinterest hi ha un taulell dedicat al joc sensorial. Allà hi ha un recull de les millor caixes sensorials que vaig trobant per la xarxa!


divendres, 19 de juliol del 2013

Valoració de la guarderia



Demà el Guerau acabarà el seu primer curs a la guarderia. I toca fer valoració!

L'adaptació a passar unes hores sense el papa o la mama va ser lenta, però la vam poder anar fent al seu ritme, i ara per ara hi va la mar de content. El fet que hi entrés amb 19 mesos va facilitar les coses, ja que el seu nivell de comprensió era suficientment alt com per entendre que tornariem a buscar-lo. De fet crec que per ell era important tenir clar abans d'entrar a la guardería qui l'aniria a buscar i què faria després. Fins i tot vam fer un calendari circular a casa amb fotos de l'edifici, per tal que tingués clar els dies que hi anava i els dies que no. 

El fet de ser pocs nens ha estat facilitador, ja que el Guerau s'atabala molt amb les mutituds. Ha agafat molt d'apreci als seus companys i en parla tot sovint. L'any vinent passen tots a P3, o sigui que veurem com encaixa el Guerau el fet de se l'únic del "grup" que es queda a la guarderia. 

Un dels factors que més valoro és que els nens i nenes tenen bastanta llibertat per jugar de manera lliure i podríem dir que seuen només durant l'esmorzar. Fan molt joc d'experimentació sensorial, pinten, fan joc simbòlic i joc lliure, aprofiten els recursos naturals i de l'entorn proper...
També hi ha coses que no m'agraden, com que a vegades els dónen dibuixos per colorejar, o els posen poca música (bé, això últim no ho sé però el Guerau es queixa i diu "avui no hem ballat" o "avui no hem escoltat música") però en general la sensació que em transmet l'espai i el nen és positiva. Hi entra com si fos casa seva, sap on és tot i parla amb confiança a la mestra.

O sigui que, tot i ser reticent d'entrada, tot i discrepar amb la mestra en algunes maneres d'enfocar l'educació, la valoració d'aquest curs és molt positiva. El Guerau s'ho ha passat bé durant les dues horetes i mitja que hi ha anat de dilluns a divendres, i veure'l entrar i sortir feliç a mi em satisfà.

A veure l'any vinent com va...

dijous, 27 de juny del 2013

La foguera de Sant Joan


La setmana passada el Guerau estava fascinat amb el munt de mobles i fustes que s'anaven acumulant al camp de futbol. Cada dia hi entrava a mirar els mobles i em preguntava el motiu de posar-los tots allà al mig. Crec que tots els nens de la seva edat estaven ben intrigats ja que davant la insistència un dia la seva mestra de la guarderia va decidir endur-se'ls a fer una visita al camp de futbol. Va tornar ben feliç explicant-me amb tot detall com farien la foguera de Sant Joan. 

La nit de Sant Joan vam anar a veure el foc, tot i que no li va acabar de convèncer perquè els més ganapies tiraven petards molt forts, i va voler marxar. Però el dimarts, anant cap a l'escola (passant per davant el camp de futbol) es va quedar ben parat. "On són les fustes?

Li hem donat mil explicacions sobre el tema però crec que encara no ho veu clar. Cada dia hem d'entrar al camp de futbol a veure les cendres i les restes dels mobles. "Mama, aquí hi ha un tros de matalas. Que no s'ha cremat? On és el foc?", "Qué és això negre?",... Fins i tot ha volgut anar a l'escola amb l'insigna de bomber per apagar la foguera!

Avui a la tarda ha estat ell qui ha tret el tema de la foguera. Fa mil preguntes: sobre la foguera, el foc, les cendres, com es crema... En fi, que està ben encuriosit pel tema!
Tinc la sensació que fins que no ho entengui del tot no pararà d'insistir... 
Penso que potser a casa hauriem de fer alguna activitat al respecte perquè vegi el procés de crema d'alguna cosa, però no sé si pot ser gaire perillós (el foc i jo no ens acabem de portar gaire bé, i encara provocaré un incendi!). Alguna suggerència (llibres, activitats...) sobre el tema?

dilluns, 3 de juny del 2013

Tornar al cos


Com a adulta racional que sóc, he fet un gran treball per tornar a connectar amb el meu cos. Dia a dia, intento fer-me conscient de les senyals que m'envia, i a partir de la maternitat aquesta reconnexió s'ha fet molt més senzilla i espontània. 

Però a vegades m'atrapo preguntant "perquès" al meu nen. I preguntar a un nen el "perquè" ha fet una cosa, és fer-lo racional. Si estas enfadat i ho tires tot a terra, no m'interessa saber el perquè ho has fet, sinó com et sents i com et puc ajudar. Crec que tenint això en ment és molt més senzill posar-nos al nivell del nen. La racionalitat és dels adults. El nen no diu "tiro això a terra perquè d'aquesta manera la mama em farà cas" o "em tiro a terra i ploro perquè així la mama es sentirà incòmoda i em comprarà el que vull". Els nens senten. Senten necessitat d'atenció o senten frustració o estan enfadats... però en cap cas racionalitzen el sentir. 

Ajudem-los a no perdre aquesta connexió preciosa que tenen amb el seu cos. No preguntem més el perquè de les coses. Si en som conscients, segur que ho direm moltes menys vegades (malgrat els patrons pre-programats que tenim).

dilluns, 27 de maig del 2013

Llibre: Vroom!




Que al Guerau el fascinen els vehicles no és cap misteri. I per això quan vaig trobar aquest llibre vaig deduir a l'instant que li encantaria.

El llibre treballa a partir de les siluetes de les figures en negre, a partir de la qual pots jugar amb les formes, la deducció, la imaginació...



I quan aixeques la pestanya, et trobes el vehicle en color!



Hi ha algunes fotos una mica estranyes o descontextualitzades, però en general són clares i amb les ombres es pot deduir el que hi ha a sota.

Us el recomanem!

(nosaltres el tenim en francès, però existeix en català - "Brrum! Brrum!" - i castellà! - "¡Rummm! ¡Rummm!" -)



divendres, 17 de maig del 2013

La bici

Feia mooltes setmanes que el Guerau ens demanava una bicicleta, d'aquestes sense pedals.
I finalment, ens vam decidir i n'hi vam regalar una!
Ostres, tu, està encantat i feliç! Mai l'havia vist tan emocionat amb un objecte material! De fet, tot sovint ens vé i ens diu:
- estic molt content amb la bici nova!
- mira la bici xula! estic molt content amb la bici meva!
- aaaapaaaaa, quina bicicletaaaa!

O sigui, èxit total!
I la veritat és que des del primer moment la va tenir controlada. Suposo que el fet que hagués jugat tant amb la moto ja li va donar un punt d'equilibri per poder passar a la bicicleta amb tranquilitat.
El que més li agrada és fer baixades i rampes de tot tipus, enfilar-se a tot arreu, saltar per sobre de fustes i una manguera vella que ell mateix es posa si la superfície és plana... i òbviament córrer a tota velocitat, deixant anar els peus. 




El que hem procurat és que tingui clar que la bici l'ha de fer servir sempre amb el casc posat. I com que el que més li agrada és el bicicross, com a mínim que estigui ben protegit! I de moment ho té claríssim, ja que quan va a buscar la bici, abans de treure-la a fora, em demana que li posi el casc!

Trobo que aquestes bicicletes són un gran invent, perquè els dóna una agilitat i equilibri impresionant!

dilluns, 13 de maig del 2013

Regal!


 Fa uns dies que tinc el bloc abandonat. Estic en recta final de curs amb tot el que això comporta: treballs, exàmens a la vista... Prometo intentar trobar moments per actualitzar però no ho puc assegurar!

En fi, el motiu d'aquest post és donar les gràcies a la Miraska del bloc "Hi veig doble". En un sorteig que va fer al seu bloc em van tocar uns llibres escollits expressament per al Guerau. I fa uns dies ens va fer la entrega. 
Aquí el moment de desembolicar el reglal, que venia acompanyat d'una carta molt bonica que el Guerau ja té arxivada al seu diari:





A dins hi havia uns llibres preciosos:
- "Un llibre" d'Hervé Tullet
- "Atrapat" d'Oliver Jeffers

A veure si en parlo en les entrades relatives a llibres!

Al Guerau li han encantat! Moltíssimes gràcies!

dimarts, 23 d’abril del 2013

Roses i punt de llibre

Feliç diada!

La meva germana ha fet aquestes roses fantàstiques amb els nens de P5 de l'escola. Són pals de broquetes pintades de verd amb retolador i tots els detalls fets amb goma eva. Queden fantàstiques!







I aquesta és la rosa que ens ha regalat el Guerau i que ha fet a la guarderia, feta amb un pal de gelat, una ouera i paper de seda. Queda molt bonica!




I si voleu un punt de llibre ben original, podeu descarregar-vos aquest, de LeMelonRouge (http://lemelonrouge.blogspot.com):



dilluns, 22 d’abril del 2013

Col·lecció "....del món"

Uns llibres que ens encanten són aquests:




El dels Bebès del món em va enamorar quan el vaig veure a la llibreria i el vaig comprar. I els altres dos els anem agafant de tan en tan al Bibliobus. 

Bebès del món. Escenes de bany
Bebès del món. El Guerau sempre diu que vol anar en aquestes cistelles!


Al Guerau li encanta veure fotos d'altres nens i nenes i li fan gràcia moltes de les situacions que hi veu. Les fotos són clares i molt boniques.  I a partir de les imatges parlem de les emocions, de les diferents maneres de fer les coses, de les costums....


Pares del món. Aquest sempre el llegeix amb el papa! Poques vegades el vol llegir amb mi...

Mares del món. I per llegir el de les mares em busca a mi!

Us els recomanem!

dijous, 18 d’abril del 2013

Atenció, intrús!


Des que sóc mare, coneixo a expertes en criança a tot arreu. Uso el femeni perquè bàsicament són dones les que m'he trobat al meu camí i m'han explicat quatre cosetes sobre com criar al peque.
Començo a estar una mica farta d'aquest intrusisme perquè ara el Guerau entén perfectament les coses que se li diuen i clar, em fa molta ràbia que el tractin a ell de manipulador o a mi de tonta.
El que més em crida l'atenció és que moltes vegades jo desapareixo del mapa i es dirigeixen a ell, però amb la intenció que ho escolti jo, clar.
Les meves contestes cada cop són més contundents, i a vegades corro el risc de semblar una mala educada, però és que ja n'estic farta!

L'altre dia, al súper, el Guerau plorava al passar per caixa després d'aguantar estoicament una sessió de compra mensual. Li intento oferir quelcom per menjar i em diu que no, i continua plorant. L'agafo a coll i acaba el plor. La senyora que em seguia a la cua, dirigint-se a ell, diu: "ja en saps, ja, d'enredar a la mare! Ni una llagrimeta que ja estas a coll i has parat de plorar!"

A la tarda vaig a una botigueta i una dona dient a una nena d'uns 6 anys: "és una vergonya que amb l'edat que tens encara dormis amb els pares. Saps que ells dormen malament per culpa teva? Mira la mare com té l'esquena, pobreta!. Ara ja ets gran, a veure si a la nit també ho ets!"
Imagino el sentiment de culpa que han creat en aquesta nena i m'esgarrifo...


Una altra cosa que em molesta és que li ofereixin menjar escombraries i quan jo dic que no, que ell no en menja encara (perquè suposo que quan creixi una mica en voldrà de xuxes) em diguin davant del nen que no passa res, que sóc una exagerada i que amb lo bo que és segur que li agradaria. Ostres tu!

I ja no parlo del tema de la lactància i el collit perquè aquí si que no acabaríem!  Ara que ja no és un bebé hi ha més insistència que mai en allò de "et fa servir de xumet" o "no te'l trauras mai del llit". En fi... paciència...

Apa, i fins aquí el meu post per desfogar-me!

dimarts, 9 d’abril del 2013

Dilemes i aspiracions laborals


Últimament el Guerau té alguns dilemes:

- Mama, ha sortit el sol! On ha anat la lluna? (aquesta té la doble vessant, ja que quan surt la lluna pregunta pel sol). Aquesta pregunta és quasi diària!

- La pluja no es menja la magdalena! No li agrada? (mentre esmicola una magdalena amb la mà allargada a la finestra)

Mama, tu no tens penis! El papa i el Guerau si que tenen... la mama no! On és? (gran descobriment el que va fer l'altre dia mentre jo em dutxava!)

- Vull veure el cul, no pot el Guerau!  (mentre fa voltes sobre si mateix, que maco que estava!)



En quan a les aspiracions laborals, ara porta uns dies que treballa molt: puja a la seva moto i de tan en tan baixa, fa uns sorolls, s'ajup i torna a pujar a la moto. Si li preguntem què fa diu que treballa. L'altre dia li vam preguntar quina feina feia i ens diu: recullo caques de gos. Ha trobat una feina ben entretinguda! Suposo que tot vé del llibre de les màquines, on hi ha una moto per aspirar caques de gos...


En fi, que estem ben distrets! És fascinant les ganes de conèixer, descobrir, inventar! 

divendres, 5 d’abril del 2013

Els llibres de les estacions


Uns llibres que li encanten al Guerau són els diferents llibres de les estacions de Susanne Berner.
El primer que vam descobrir va ser el de l'estiu, que el vam agafar del bibliobús.  I després vam anar agafant els altres, el de la tardor i el de l'hivern. I ara ja hem estrenat el de la primavera, perquè els Reis ens van dur a casa tota la col·lecció!
 



El que més ens agrada és que molts dels personatges surten a tots els llibres, i pots anar seguint el que els va passant. Els paisatges i entorns són sempre els mateixos, adaptats a l'estació corresponent, i van canviant a mesura que passen les estacions. 

Al llarg de les pàgines els personatges evolucionen fins a crear una història i algunes de les històries segueixen al llarg de varis llibres. 
Per exemple, ara a la primavera el Sr. que corre, cau a terra i es trenca els pantalons. A la següent pàgina una senyora el cura i després l'acompanya a comprar-se uns pantalons nous.... i la història d'amor continua al llibre de l'estiu!
El Guerau es coneix ja molts dels personatges i situacions perquè els hem anat seguint: la nena que sempre llegeix, les monges, les obres de la guarderia, el lloro Nicolàs... 

Us deixo unes fotos del llibre de la primavera, que és el que tenim ara a l'abast (perdoneu la qualitat de les fotos...això de fotografiar llibres no és fàcil i no sé com eliminar el flash de les fotos, i sense flash no em queden bé.... en fi...):






dimecres, 3 d’abril del 2013

Primavera!


Ha arribat la primavera a casa! 
La idea de fer floretes a les finestres l'he tret del bloc de Mi espacio para Ernesto (que l'he citat ja alguna vegada, doncs està ple de bones idees).
Al Guerau li va encantar fer-les i cada dia se les mira i remira.
Ara només queden les de la finestra que té mosquitera, perquè les altres es van descomposar en una gelada que va fer l'altre dia...quan faci bon temps del tot les tornarem a pintar!
Per treure-les, unes passades amb una tovalloleta humida i ni rastre de pintura! (són témperes normals)

Feliç primavera!

dilluns, 25 de març del 2013

Un parc divertidíssim!

Fa unes setmanes vam anar al Malgrat de Mar, al parc Francesc Macià. Vam gaudir d'allò més, doncs està tot pensat perquè tothom hi tingui el seu espai: per menors de 3 anys, per nens i nenes a partir de 3 anys, per adolescents... i els adults vam disfrutar també d'allò més! Segur que hi tornarem!

Espai infantil de 0 a 3
Sorral per a petits

El Guerau s'ho va passar bomba amb aquest tobogan! Va baixar un munt de vegades, tot sol!

Espai musical. Una passada!

El tren!

Em falten fotos de més enllà del caminet de dolços... La tirolina, cases de bolets, tobogans-caseta pels més grans...

Una magdalena! :)
Pujar, baixar, fer equilibris... Pura diversió!

Il·lusions òptiques

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...